Per què el software lliure a la nostra escola?

View Upload your own

*********************************

Aquesta pràctica ens ha servit, principalment per conèixer amb profunditat els software lliure: què és? per a què serveix? Els seus avantatges vers el software privatiu. Açò, ho hem pogut aprendre amb l’ajuda dels diferents articles penjats a l’aula virtual, ja que aquestos hem trobat tota la informació adaptada als nostres coneixements, fàcil de comprendre i que ens ha ajudat posteriorment a la realització de la pràctica.
El primer que vam fer va ser llegir-se tots els articles i posar en comú les idees que a cadascuna ens havien paregut més rellevants. Després d’aquesta pluja d’idees, vam realitzar un croquis de com ens agradaria que fóra la presentació, amb el text que creiem que seria l’adequat per a realitzar-la. Vam intentar que el text fóra curt per no avorrir, convincent i visualment atractiu. A continuació, ens vam repartir la feina.
Dues persones del grup es van dedicar la cerca d’imatges a través de la pràctica especificada a l’aula virtual (FlickrCC), i les altres dues persones es van dedicar a la gravació de la veu a través d’un editor d’àudio, Audacity.
Aquestes persones es van encarregar de buscar música d’una pàgina web, on descarregar música és legal, anomenada Jamendo, que fóra lliure i també que siguera acord al text i les imatges de la presentació.
El pas següent, la sincronització en el editor de so amb la veu gravada i la música elegida, ho vam fer entre totes, ja que era un procés més costós i, a més, totes teníem interès en aprendre a utilitzar el Audacity. Una vegada fet açò, vam adaptar el temps de transició de les diapositives a l’àudio (música i veu).
Aleshores, per poder pujar l’audio a Internet ens vam haver de registrar a la pàgina web de Mediamax i seguir les instruccions del manual de l’aula virtual.
A continuació, vam fer el mateix al Slideshare per poder penjar només les imatges de la presentació. Una vegada penjat l’audio al Mediamax i les imatges al Slideshare vam crear un Slidecast a partir de la sincronització de les imatges amb l’audio. Finalment, ho vam publicar i cadascuna ho va penjar al seu blog utilitzant el codi URL.
Amb aquesta pràctica hem aprés moltes coses. Pensem que compartir els treballs amb altres persones és molt fructífer ja que així podem aprendre els uns dels altres. Tot i que ja sabíem fer presentacions amb el software lliure, hem aprés a penjar-lo a llocs per a que la resta o puga veure.
També hem conegut pàgines des d’on podem descarregar-se lliurement imatges o música per a realiztar posteriors treballs.
El que més ens ha costat, ha sigut sincronitzar la música ja que vam tindre alguns problemes i ho vam haver de penjar tres vegades.
Ens ha paregut una pràctica molt costosa perquè hem hagut d’invertir molt de temps i esforç. Però a la vegada, també hem aprés moltes coses que no sabíem per nosaltres mateixes.

**********************************

Comentari del llibre Les TIC a l'educació Infantil

****************************


El capítol quatre del llibre Les TIC a l’Educació Infantil de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana. Ed. UOC: Barcelona, 2006 comença amb una pregunta molt freqüent a les escoles que volen integrar les TIC: els ordinadors a l’aula o un aula d’ordinadors? El llibre diu que aquesta pregunta ja esta quasi resolta a favor de l’ordinador en les aules.
Aquesta solució és la millor, en el cas en el que ens trobem ara, per a poder introduir i utilitzar les TIC a les aules d’una manera normal i natural a l’aula. A més, també es soluciona el problema que tenen alguns i algunes mestres de dur els nens i nenes a l’aula dels ordinadors perquè no cal desplaçar-se i tot el que allò comporta, prèvia cita per a tenir l’aula lliure, guirigall dels alumnes pels passadissos ...etc.

Però, cal tenir en compte que molts dels professors que hi ha al col·legi no mai han rebut cap educació en noves tecnologies o no saben com utilitzar l’ordinador per l’època a la que vam estudiar, per a aquestos casos seria necessària una “alfabetització” o reciclatge dels mestres en aquest tema. Per altra banda, hi ha altres escoles en les que ja compten amb molt de material informàtic i mestres amb unes nocions en el tema de les TIC. Són aquestes escoles les que hem d’agafar com a model i intentar que s’estenguin.

Per a que aquesta integració de les TIC en les escoles es faja el millor possible, els qui ho tenen que impulsar són els principals organitzadors d’un centre, l’equip directiu, el claustre de professors, el coordinadors de cicle, la comissió d’informàtica, l’AMPA...perquè si no hi ha una organització, una col·laboració i una implicació per parts de tots no es veuran mai les TIC com una ferramenta normal i essencial a l’aula i les escoles.

Per aconseguir aquesta normalització s’han de tenir en compte les següents coses:

· Dinamització, crear un clima afavoridor per a integrar les noves tecnologies.
· Formació, cursos i conferències per a estar al dia de com evolucionen les noves tecnologies de manera permanent.
· Difusió i cerca, difondre i donar a conèixer el treball per a poder aconseguir més recursos i material adequat per a seguir avançant amb les TIC.
El llibre també dóna unes idees de les feines que podrien portar a terme les escoles per a la normalització de les TIC. Són les següents:
· Posar a disposició de tots, tan pares com professors els nous materials interactius que confeccionen per als nens.
· Mantenir els materials informàtics en bon estat.
· Utilitzar l’ordinador en diferents aspectes de la vida escolar i fomentar la participació en diferents projectes on s’utilitzen les noves tecnologies.

Està clar que l’adquisició de nou maquinari és una despesa econòmica enorme però tot i això es deuria fer. El llibre ens dona algunes idees sobre quin tipus de material es deuria comptar a les escoles.

En primer lloc està Internet, tots els ordinadors de l’aula deuen estar connectats a la xarxa i un mínim de quatre ordinadors per aula, en aquest assumpte l’Administració vol que hi hagin aquestes dues coses a les escoles i està posant els mitjos per poder dotar a les escoles d’aquests apararells.

Assenyala també la importància de tenir impressores i escàners, un canó de projecció, a poder ser portàtil, una càmera de fotos i un altra de vídeo, almenys una per grup, encara que crec que amb una per cicle també estaria bé, pantalles tàctils i tauletes sensibles, però aquests últims objectes són massa cars i segur que amb aquestos diners podríem comprar altres coses. També és molt important saber quins usos anem a fer d’ells, perquè es pot tenir de tot però no tenir activitats per a fer amb elles.

Cap al final del capítol hi ha unes preguntes molt interessants que deurien fer-se abans de tenir ordinadors a les aules i com seria una classe ideal on les noves tecnologies estiguessin adaptades íntegrament. També hi ha diferents justificacions per a utilitzar les TIC a l’aula, aquestes són algunes de les més importants:

· Afavoreix l’autonomia de l’alumne.
· Respecten el nivell d’aprenentatge de cada alumne.
· És un suport per al treball tan dels mestres com dels alumnes.

A més a més com estarien integrades en la vida escolar, també hi ha uns documents molt interessants sobre una possible avaluació dels nens i nenes amb les noves tecnologies.
Pel referent a les pàgines Web que apareixen al llibre crec que les més interessants són les següents:

http://www.edu365.cat/
Aquesta pàgina web m’ha semblat molt interessant. Ha segut en aquesta pàgina on més temps he estat explorant perquè té una quantitat de recursos enorme i per a totes les edats. He mirat la part d’activitats per a infantil, què és la que més m’interessa, més a fons, però també he mirat quines activitats propostes hi havia per a les nenes i nens de primària. És una pàgina web on es veu que realment no només són unes poques escoles les que utilitzen les noves tecnologies a l’aula i que si s’utilitza bé pot ser una experiència meravellosa per als nens i nenes.

www.xtec.cat
També és una pàgina molt interessant, sobretot perquè hi ha un lloc on es troba tot el projecte del Clic i JClic i diferents propostes d’activitats. És una pàgina molt completa.

www.educalia.org
Aquesta pàgina web és de L’Obra Social de La Caixa, m’ha agradat veure-la perquè fa molt poc temps, vaig tenir la sort de anar a un museu de ciència de Barcelona anomenta CosmoCaixa i vaig tenir l’oportunitat de veure com feien activitats amb nens i nenes de només 4 anys, com els endinsaven dins de la física, la química, biologia...etc i amb uns xicotets experiments que feien ells mateixos aconseguien entendre coses molt complicades.

www.waece.org
És la pàgina web de l’associació mundial d’educadors d’Infantil, és molt interessant, apart del lloc on parla de la iniciació al ordinador un tipus de fòrum on participen mestres de tot el món i es donen respostes els uns als altres.
www.aulainfantil.com
Encara que aquesta pàgina no és en català o valencià, si que hi ha coses interessants en l’apartat dedicat a infantil, encara que l’únic que no m’ha agradat és el lloc on recomana alguns llibres de text per a Infantil, crec que en lloc d’aquest apartat hi podria haver un altre on apareguessin llocs webs on recomanin activitats a través de la xarxa gratuïtes.
I per últim he entrat també a la pàgina web de www.callus.cat, aquesta és la pàgina web d’un poble de Catalunya on hi ha un lloc específic on parla d’alguns programes que porta a terme l’ajuntament sobre educació. Crec que es un bona idea i que tots els municipis ho deurien fer, potenciar i subvencionar activitats educatives per a les nenes i nens dels seus pobles.
He mirat altres pàgines web però aquesta xicoteta selecció són les que més m’han cridat l’atenció.



**************************

Anàlisi del paper del llenguatge audiovisual i les TIC en el currículum.

******************

Real Decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel que s’estableixen els ensenyament mínims del segon cicle d’Educació Infantil. (BOE núm. 4, dijous 4 de gener de 2007)

En el Real Decret trobem algunes al·lusions a la utilització de les noves tecnologies en l’aula d’Infantil. Com és el bloc 2 referit a l’àrea de Comunicació i Representació, llenguatge audiovisual y tecnologies de la informació i la comunicació.

En aquest bloc, segons el currículum, s’inicia als nens en l’ús dels diferents instruments tecnològics, apropament a produccions audiovisuals, diferenciació de la realitat i la ficció i la presa de consciència de l’ús moderat de les noves tecnologies. . Com podem veure en aquest bloc està clarament parlant de les TIC a l’aula.

Però, encara que no es tornin a utilitzar les paraules TIC o noves tecnologies en la resta del currículum si que es pot donar com a suposat o, almenys, trobar-li una certa relació amb aquest conceptes amb les altres àrees de coneixements que es trobem al currículum.

Per exemple, quan en l’àrea de Coneixement de sí mateix i autonomia personal, al bloc 2 i 3 si que podríem introduir l’ús de les TIC, ja que tracta sobre el joc i el moviment i l’activitat i la vida quotidiana. Aquest dos blocs fan referència a una part d’una vida de l’aula en la que sí es poden utilitzar les noves tecnologies per a afavorir el desenvolupament dels nens i nenes, i que es poden trobar molt fàcilment fóra de l’escola en la vida de cada dia.

També podem utilitzar les TIC en els blocs dos i tres de l’àrea de Coneixement de l’entorn, en aquest cas podem, mitjançant l’ordinador i la xarxa buscar paisatges, èssers vius que viuen en diferents hàbitats i podem conèixer també, altres cultures del món.

En definitiva, encara que al currículum només hi ha un apartat que fa referència a l’ús de les TIC , podem utilitzar les noves tecnologies en qualsevol altra àrea de coneixement i no només en la de Llenguatge: comunicació i representació. Ja que aquestes eines ens aporten una visió molt més ampla més enllà del que puguem tenir a l’aula.



*********************

Comentari del llibre "Les TIC a l'Educació Infantil"

****************************************

Vaig a fer un xicotet resum i crítica dels dos primers capítols del llibre Les TIC a l’Educació Infantil de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana. Ed. UOC: Barcelona, 2006.

La idea de que cal introduir les TIC a les aules ja des de l’Educació Infantil és una de les coses que qualsevol mestre d’ara dona per suposat i necessari.

Com veiem des de l’inici del llibre al primer capítol, la revolució digital i el canvi que s’està produint en la nostra societat no és una cosa que no afecta l’escola, com creuen molts, és el lloc on més es nota aquest canvi i on es solen tenir, aquests canvis, menys en compte.

Els nens d’avui en dia ja coneixen moltíssimes coses sobre les noves tecnologies, no perquè ho hagin estudiat mai sinó perquè la nostra societat és així, hi ha invents i evolucions tecnològiques a tot arreu.

Nosaltres quasi no ens donem conter però aquesta revolució està donant pas a que canvie el nostre llenguatge, la nostra forma d’expressió, relació amb els altres, etc. Es per aquesta raó, per la qual és tan important facilitar les eines necessàries als nens per a que, com totes les teories i corrents psicològiques d’aquest segle propugnen, fer que les activitats tinguin en compte el context del xiquet, tinguin un sentit i que formen a persones preparades i competents en la societat.

Però, no és només facilitar eixes eines, sinó que cal ensenyar-los a ser crítics en el que els rodeja, saber seleccionar, analitzar i destriar la informació que reben i no els interessa o convé, és a dir a no acceptar perquè si el que els diuen i criticar, aportant raons coherents i reflexionades, el seu voltant.

També cal tenir en compte, que la utilització de les noves tecnologies a l’aula no és només per a donar sentit a les activitats i que estiguin contextualitzades, sinó que també ens poden ajudar, i molt, a millorar les seues capacitats tant motores, d’ensenyament i les relacions personals, perquè molts nens veuen aquestes activitats molt motivadores perquè es saben manejar en aquest món de l’ordinador i és resulta reconfortant.

Com hem vist al segon capítol, l’escola és un dels llocs on es creen molts estímuls importants per a arribar a un desenvolupament psicològic bo. Doncs, passa el mateix amb les TIC, podem tenir molt bon material tan informàtic com de programes, però si no oferim als nens i nenes activitats que siguin motivadores i enriquidores per elles soles o amb la nostra ajuda, no aconseguirem res, resumint, s’ha de saber utilitzar la tecnologia a l’aula, sabent que el que fem pot servir per a molt o no més per perdre el temps.

Al llibre, una de les raons que dona per utilitzar les TICs a l’aula és que pot estimular la comunicació verbal verbal entre professor-alumnes o entre alumnes. L’altra raó de pes és que es basa en la experimentació i comunicació de la xarxa enriquida per la interacció amb la resta de persones ja sigui virtualment o físicament. Un altra cosa que explica el llibre i que és molt interessant és que es deu, des de l’organització del centre escolar, potenciar l’ús de les noves tecnologies a l’aula, des de el PCC fins els cicles fent-ho d’una manera conjunta i elegint quins materials són interessants i quins no, està clar que per a aconseguir açò el professorat ha de tenir a la seua disposició una formació continuada i sobretot actualitzada de l’utilització de les TIC.

En canvi, no estic d’acord amb el que diu “no cal que el mestre o mestra entengui Internet , sinó saber utilitzar la xarxa, (enviar correus electrònics, adjuntar i obrir fitxers) pàg. 24. Crec que aquest concepte de la nova tecnologia s’ha quedat obsolet, tota mestra i mestre d’una classe ha de saber utilitzar tots els recursos que pot trobar a la xarxa, (blogs, pàgines relacionades amb el racó de l’ordinador...) per a poder anar més enllà i intercanviar informació amb altres professors i el que és més important donar a conèixer el que fa per a que uns altres ho vegen i ho puguin utilitzar a les seues aules.

Al capítol dos, també trobem un apartat molt interessant que tracta sobre quin tipus d’activitats es poden fer amb l’ordinador per desenvolupar les tres àrees curriculars que s’ensenyen a infanti. Ens dona uns exemples molt útils de quin tipus d’activitats podem fer i com les podem portar a terme per a desenvolupar eixes habilitats.

Hem de tenir molt present que les TIC poden fer que l’aprenentatge sigui molt més dinàmic on el nen s’impliqui més en el seu aprenentatge i, a nosaltres, com a mestres, ens dona una gran quantitat de possibilitats per explorar juntament amb ells i aconseguir resultats increïbles que, potser, amb els mètodes tradicionals no aconseguirem.

********************