Comentari del llibre "Les TIC a l'Educació Infantil"

****************************************

Vaig a fer un xicotet resum i crítica dels dos primers capítols del llibre Les TIC a l’Educació Infantil de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana. Ed. UOC: Barcelona, 2006.

La idea de que cal introduir les TIC a les aules ja des de l’Educació Infantil és una de les coses que qualsevol mestre d’ara dona per suposat i necessari.

Com veiem des de l’inici del llibre al primer capítol, la revolució digital i el canvi que s’està produint en la nostra societat no és una cosa que no afecta l’escola, com creuen molts, és el lloc on més es nota aquest canvi i on es solen tenir, aquests canvis, menys en compte.

Els nens d’avui en dia ja coneixen moltíssimes coses sobre les noves tecnologies, no perquè ho hagin estudiat mai sinó perquè la nostra societat és així, hi ha invents i evolucions tecnològiques a tot arreu.

Nosaltres quasi no ens donem conter però aquesta revolució està donant pas a que canvie el nostre llenguatge, la nostra forma d’expressió, relació amb els altres, etc. Es per aquesta raó, per la qual és tan important facilitar les eines necessàries als nens per a que, com totes les teories i corrents psicològiques d’aquest segle propugnen, fer que les activitats tinguin en compte el context del xiquet, tinguin un sentit i que formen a persones preparades i competents en la societat.

Però, no és només facilitar eixes eines, sinó que cal ensenyar-los a ser crítics en el que els rodeja, saber seleccionar, analitzar i destriar la informació que reben i no els interessa o convé, és a dir a no acceptar perquè si el que els diuen i criticar, aportant raons coherents i reflexionades, el seu voltant.

També cal tenir en compte, que la utilització de les noves tecnologies a l’aula no és només per a donar sentit a les activitats i que estiguin contextualitzades, sinó que també ens poden ajudar, i molt, a millorar les seues capacitats tant motores, d’ensenyament i les relacions personals, perquè molts nens veuen aquestes activitats molt motivadores perquè es saben manejar en aquest món de l’ordinador i és resulta reconfortant.

Com hem vist al segon capítol, l’escola és un dels llocs on es creen molts estímuls importants per a arribar a un desenvolupament psicològic bo. Doncs, passa el mateix amb les TIC, podem tenir molt bon material tan informàtic com de programes, però si no oferim als nens i nenes activitats que siguin motivadores i enriquidores per elles soles o amb la nostra ajuda, no aconseguirem res, resumint, s’ha de saber utilitzar la tecnologia a l’aula, sabent que el que fem pot servir per a molt o no més per perdre el temps.

Al llibre, una de les raons que dona per utilitzar les TICs a l’aula és que pot estimular la comunicació verbal verbal entre professor-alumnes o entre alumnes. L’altra raó de pes és que es basa en la experimentació i comunicació de la xarxa enriquida per la interacció amb la resta de persones ja sigui virtualment o físicament. Un altra cosa que explica el llibre i que és molt interessant és que es deu, des de l’organització del centre escolar, potenciar l’ús de les noves tecnologies a l’aula, des de el PCC fins els cicles fent-ho d’una manera conjunta i elegint quins materials són interessants i quins no, està clar que per a aconseguir açò el professorat ha de tenir a la seua disposició una formació continuada i sobretot actualitzada de l’utilització de les TIC.

En canvi, no estic d’acord amb el que diu “no cal que el mestre o mestra entengui Internet , sinó saber utilitzar la xarxa, (enviar correus electrònics, adjuntar i obrir fitxers) pàg. 24. Crec que aquest concepte de la nova tecnologia s’ha quedat obsolet, tota mestra i mestre d’una classe ha de saber utilitzar tots els recursos que pot trobar a la xarxa, (blogs, pàgines relacionades amb el racó de l’ordinador...) per a poder anar més enllà i intercanviar informació amb altres professors i el que és més important donar a conèixer el que fa per a que uns altres ho vegen i ho puguin utilitzar a les seues aules.

Al capítol dos, també trobem un apartat molt interessant que tracta sobre quin tipus d’activitats es poden fer amb l’ordinador per desenvolupar les tres àrees curriculars que s’ensenyen a infanti. Ens dona uns exemples molt útils de quin tipus d’activitats podem fer i com les podem portar a terme per a desenvolupar eixes habilitats.

Hem de tenir molt present que les TIC poden fer que l’aprenentatge sigui molt més dinàmic on el nen s’impliqui més en el seu aprenentatge i, a nosaltres, com a mestres, ens dona una gran quantitat de possibilitats per explorar juntament amb ells i aconseguir resultats increïbles que, potser, amb els mètodes tradicionals no aconseguirem.

********************